Añadir Viu València como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Un any de Falles deixa fotografies, vestits, discursos i moments que passen a formar part de la memòria de la festa. Però també deixa converses dins d’un cotxe, abraçades abans d’eixir a un escenari i amistats que continuen quan l’agenda es buida. Eixa part més íntima ha travessat els discursos de Carmen Prades Gil, Fallera Major de València 2026, i Marta Mercader Roig, Fallera Major Infantil de València 2026, durant el sopar de comiat amb les seues Corts d’Honor.
Després del comiat al món faller al Roig Arena el passat setembre, les dos han mirat arrere esta nit per donar les gràcies a les persones que han fet possible el seu any. Des de les famílies fins als artesans, passant pels conductors, els acompanyants i les delegacions de Junta Central Fallera, el comiat ha posat nom al treball i als afectes que han sostingut la seua representació.
Carmen Prades: la Casa Gran també ha sigut casa
Carmen ha recuperat l’inici del discurs de la seua proclamació, quan 13 veus es van unir per començar a escriure una història. Un any després, aquelles mateixes veus han tornat a trobar-se per reconéixer totes les persones que les han ajudat a viure-la.
La Casa Gran, com es coneix la Junta Central Fallera, ha sigut el fil conductor de les seues paraules. Després de mesos de compromisos i convivència, Carmen ha associat eixa casa amb les persones que les han rebut, cuidat i acompañyat en cada acte.
El seu agraïment s’ha aturat especialment en l’equip de protocol i els conductors, testimonis dels nervis, les alegries i el cansament del dia a dia. També ha recordat els indumentaristes, els artesans i els artistes fallers. Entre estos últims, ha dedicat unes paraules al projecte HOPE i a les portes d’un taller on, a més de construir falles, ha trobat estima i il·lusió.
Carmen també ha reivindicat el vincle amb la seua Cort d’Honor: ha descrit com un privilegi haver sigut la Fallera Major de València d’eixes 12 companyes. En el comiat ha parlat de 12 amigues i ha expressat el desig de continuar tornant a Junta Central Fallera, simplement, com a Carmen.
Marta Mercader recorda el seu somni de les Torres de Serrans
El discurs de Marta ha començat amb una escena de la seua infància. Quan anava amb sa mare a les proves de preselecció, li demanava passar per les Torres de Serrans. Les mirava des de baix i s’imaginava allà dalt, encara que arribar semblara quasi impossible.
Aquella conversa familiar s’ha convertit en el fil del seu comiat. La xiqueta que somiava amb les Torres ha pogut anunciar l’inici de les Falles des d’allí i emocionar-se davant de la Mare de Déu en l’Ofrena.
Però Marta també ha posat el focus en records més quotidians: les persones que la paraven pel carrer per fer-se una fotografia, els dibuixos, les cartes i les abraçades. Gestos amb què la ciutat li ha fet sentir el seu afecte.
Les seues 12 companyes han ocupat una part central del discurs, amb records i paraules per a cadascuna. També Carmen, amb qui ha recordat una imatge especialment estimada: la mirada i el somriure de les dos en acabar la Crida, quan van saber que tot havia eixit bé.
En el balanç de Marta, el somni complit ha quedat unit a les persones amb qui l’ha compartit.
Ballester reconeix el treball que queda fora de les fotografies
Santiago Ballester, president de Junta Central Fallera, ha completat el comiat amb un reconeixement a l’exigència de representar les Falles i la ciutat.
Ballester ha destacat la proximitat, la naturalitat i la responsabilitat de Carmen i Marta, però també ha demanat valorar les jornades llargues, els desplaçaments, el cansament i les renúncies personals que hi ha darrere de cada aparició pública.
Un esforç que ha estés a les Corts d’Honor, a les quals ha reconegut com una part imprescindible de l’any, i a les famílies, que han adaptat horaris i compromisos per acompanyar-les. També ha agraït la dedicació dels acompanyants, els conductors i els membres de Junta Central Fallera.
Les tres intervencions han compartit una mateixa idea: el final de la representació dona pas a una altra manera de viure les Falles, amb menys obligacions i amb les amistats construïdes durant l’any. Carmen i Marta s’han acomiadat de l’etapa amb la voluntat de mantindre prop les persones que l’han feta possible.