Añadir Viu València como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Santa, pecadora, penitent o dona intel·lectual? La figura de Maria Magdalena protagonitza una nova exposició al Museu de Belles Arts de Valencia, que convida a descobrir com ha evolucionat la seua representació al llarg de la història de l’art. Amb el títol ‘Magdalena. Ni santa ni pecadora’, la mostra reuneix prop de 70 pintures, escultures i obres sobre paper d'artistes destacats del Barroc i es pot visitar fins al 14 de febrer de 2027.
L'exposició incorpora peces procedents de museus, institucions eclesiàstiques i col·leccions privades d'Espanya i Itàlia. Entre els noms més destacats figuren Artemisia Gentileschi, Pedro de Mena, Josep de Ribera, Domenico Tintoretto, Guercino i Lucca Giordano, les obres dels quals permeten explorar les diferents interpretacions d'una de les figures femenines més representades en la història de l'art.
El projecte està comissariat pel director del Museu de Belles Arts de Valencia, Pablo González Tornel, i proposa una revisió de la cultura visual del Barroc a través dels significats religiosos, culturals i socials que s'han atribuït a Maria Magdalena.
Una dona entre la santedat i el pecat
La mostra planteja una qüestió central: com s'ha construït la imatge d'una dona a través de l'art? El recorregut explica com Maria Magdalena ha acumulat diferents identitats al llarg dels segles, des de la pecadora penedida fins a l'evangelitzadora, la penitent i la dona vinculada al coneixement.
La primera secció analitza precisament aquest procés de construcció de la seua imatge. A través d'obres com ‘Crist i la dona adúltera’, de Van Dyck, les representacions de la samaritana de Carlo Maratta i José Camarón o la ‘Resurrecció de Llàtzer’, de Pietro Novelli, el públic pot conéixer alguns dels relats que han contribuït a configurar la seua llegenda.
També s'aborda la difusió medieval de la ‘Llegenda daurada’, que va convertir Magdalena en evangelitzadora de la Provença i va situar el seu retir espiritual a la gruta de Sainte-Baume, prop de Marsella.
El Barroc converteix Magdalena en símbol de penitència
Un dels espais centrals de l'exposició està dedicat a la representació de Maria Magdalena com a símbol del penediment i la penitència, una imatge especialment estesa durant la Contrareforma.
Entre les peces destacades es troba la ‘Magdalena penitent’ de Domenico Tintoretto, procedent dels Musei Capitolini de Roma. L'obra comparteix protagonisme amb les interpretacions de Josep de Ribera i Lucca Giordano, que permeten observar l'evolució d'aquesta representació en diferents contextos artístics.
L'escultura també ocupa un lloc destacat. La mostra incorpora la ‘Magdalena penitent’ de Pedro de Mena, considerada una de les grans referències de l'escultura espanyola, juntament amb una obra de Pedro Duque Cornejo procedent de la Cartoixa de Granada i restaurada expressament per a aquesta ocasió.
Un altre dels grans atractius és la presència d'Artemisia Gentileschi, una de les pintores més importants del Barroc europeu. La seua obra ‘Magdalena com la Melancolia’ aporta una perspectiva diferent sobre la protagonista de l'exposició.
Maria Magdalena, una dona vinculada al coneixement i la llibertat
L'últim tram del recorregut ofereix una lectura renovada d'aquesta figura històrica, allunyada de les interpretacions que la redueixen exclusivament a la santedat o al pecat.
En aquesta secció, Maria Magdalena apareix vinculada al coneixement, la reflexió i la llibertat individual. Les obres d'artistes com Albani, Guercino, Procaccini i Juan Bautista Maíno mostren una dona relacionada amb la filosofia, la intel·ligència i el pensament.
Aquesta interpretació troba un dels seus punts més destacats en el retrat de Madeleine de l'Aubespine, realitzat per Jean Decourt i incorporat recentment als fons del museu. L'obra presenta una imatge femenina forta, independent i intel·lectual que dialoga amb altres representacions de dones realitzades per Girolamo Sciolante da Sermoneta i Pietro Negri.
Obres de grans museus d'Espanya i Itàlia
L'exposició ha sigut possible gràcies a la col·laboració de més d'una vintena d'institucions i col·leccions. Entre els prestadors internacionals destaquen els Musei Capitolini, les Gallerie Nazionali d'Arte Antica de Roma i la Pinacoteca Nazionale de Bolonya.
També hi participen importants institucions espanyoles, com el Museu Nacional del Prado, el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, el Museu Nacional d'Escultura de Valladolid, Patrimoni Nacional i la Biblioteca Nacional d'Espanya.
A aquestes entitats se sumen col·leccions privades i corporatives, com Epiarte i BBVA, a més d'institucions religioses com la Catedral de Sevilla, la diòcesi de Valladolid i la Cartoixa de Granada.
Durant la presentació, la consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí, ha destacat el valor de la mostra per a comprendre com s'han construït els referents culturals i les imatges de les dones al llarg de la història. Per la seua banda, González Tornel ha definit el projecte com una de les propostes més ambicioses del museu sobre la cultura del Barroc.
‘Magdalena. Ni santa ni pecadora’ es pot visitar al Museu de Belles Arts de Valencia fins al 14 de febrer de 2027, una oportunitat per a descobrir prop de 70 obres i acostar-se a les múltiples identitats que l'art ha atribuït a Maria Magdalena.